RESERVA DE LA BIOSFERA D’URDAIBAI1-INTRODUCCIÓ
Urdaibai es troba situat a ple vessant atlàntic del País Basc. La integren varies valls que arriben al mar a través d’una ria(nom que es dona als estuaris del nord de la península), la de Guernica. En ells perdura una completa representació dels ambients típics de la Serralada Cantàbrica. Des dels penya-segats i platges de la costa als boscos i rius de l'interior, passant pels aiguamolls. En aquest espai perdura probablement la major diversitat paisatgística i ecològica de tot el País Basc, albergant espècies d'indubtable valor naturalístic.
El paisatge actual d’aquest indret s’ha anat modelant al llarg de milers d’anys gràcies al plegament i la fractura de la litosfera per l’acció de forces procedents de l’activitat magnètica interior que en l’actualitat encara actuen. Així la vall del riu Oka(riu que desemboca a la ria de Guernica), es va formar quan les argiles de l’edat triàsica degut a la seva baixa densitat van fer pujar cap amunt les capes superiors. La pujada es va produir a favor de la línia de fractura de direcció Nord-Sud, que posteriorment, degut a l’ acció erosiva dels agents geològics externs, van donar lloc a una depressió. Els materials triàsics van ocupar els centre de la vall; encara es poden observar restes de materials de aquella edat a la platja de Sant Antoni on es possible trobar materials arrossegats per l’alçament de les argiles que al tenir més resistència a l’erosió destaquen formant relleus aïllats al curs del riu.
L’estuari es va formar quan fa uns 18.000 anys, quan les aigües del mar es trobaven a 125 metres per sota del nivell actual, tota Europa estava coberta per una gran capa de gel. Ajudada per les millors condicions climàtiques , més suaus, poc a poc la capa de gel que cobria el continent es va fondre i va ser tornada al mar. D’aquesta manera les aigües marines van ocupar el llit del riu Oka convertint-lo en estuari.
2-FLORA I FAUNA2.1-FLORALa flora que es desenvolupa a Urdaibai es bàsicament atlàntica. Abunden els prats, rouredes, boscos frondosos i especialment plantacions de coníferes de ràpid creixement com el pi de Monterrey, originari de la costa californiana. La zona costera es troba coberta de boscos cantàbrics d’alzines i arços. En aquest món vegetal s’han descrit 615 espècies de plantes.
La activitat humana ha modificat substancialment l’espai però el declivi de la feina al camp a permès una significativa recuperació de la vegetació original. La vegetació té, principalment a la maresma, un grau de singularitat notable degut a la especialització i al seu aspecte peculiar però a la vegada presenta un grau de diversitat originat pel grau de salinitat i la varietat del medi.
Les superfícies ocupades pels diferents tipus de vegetació són:
Tipus de vegetació Superfície (ha)Alzinar cantàbric 1426.5
Roureda i bosc mixt atlàntic 1020.1
Verneda cantàbrica 16.9
Prebrezal atlàntic 8.0
Bruguera-gatosa-falguera atlàntica 926.9
Garriga alta 42.1
Esbarzers 1.1
Prats secs de Brachypodium pinnatum o altres pastures 147.8
Prats i cultius atlàntics 5235.8
Prats de sega 3.3
Prats- joncals, o depressions inundables 352.9
Complex de vegetació de roquissars calcaris 3.1
Complex de vegetació de penya-segats litorals 97.4
Vegetació de dunes costeres 38.2
Vegetació d’aiguamoll 223.5
Canyissar i formacions de grans joncars 66.9
Vegetació ruderal-nitròfila (nuclis habitats) 293.7
Plantacions forestals 11635.2
Vinyes i cereals 25
Parcs i Jardins 7.1
Sense vegetació 101.8
Ria 392.4
2.2-FAUNALa diversitat de biòtops que es troben a Urdaibai, determina l’existència d’una important i variada fauna. De fet tota la fauna que es troba a la reserva representa el 75% de la fauna del país basc.
Els
peixos són una comunitat rica ja que els rius de la vessant atlàntica són nets i curts.
A la part alta dels rius trobem peixos com la truita de riu, el llop de riu, l’anguila que a diferència de Catalunya no troba l’obstacle de preses i pantans, i el barb roig que es l’espècie més abundant.
Al curs mitjà a més de les espècies anteriors trobem el barb i la boga, al curs baix les espècies típiques del curs alt desapareixen pràcticament i continuen abundant el barb i la boga. A la ria trobem petits peixos d’aigües salobres com es el cas del gobi d’alga, la llisa i la palaia.
Els
rèptils no són un grup gaire abundant i destaca la tortuga d’aigua europea, l’escurço europeu, la sargantana ibèrica, el llangardaix verd, el llangardaix ocel•lat, la serp d’aigua i la serp verda.
Els
amfibis tampoc són gaire abundants però destaca la granota roja que té l’únic nucli de cria al país basc, també la granota verda, el gripau corredor, el gripau comú, i diverses espècies de tritons.
Els
mamífers són abundants amb espècies . Els micromamífers presents són el talp comú, la musaranya comuna, el talp roig, el liró gris, el ratolí de bosc, talpó, rata cellarda i l’esquirol. Lligats a habitats humans trobem la rata de claveguera i el ratolí casolà.
Com a grans mamífers trobem carnívors com el visó europeu, una espècie en perill d’extinció que troba un dels pocs llocs d’Europa on criar, també hi ha la marta, la geneta, el gat salvatge, la guineu, el conill, porc senglar, el teixó i el cabirol.
Les
aus són sens dubte el grup faunístic més espectacular i més nombrós. La quantitat d’espècies que crien a la reserva es important però el que fa famós a l’’indret és quan durant els passos migratòries milers d’ocells provinents del nord,centre i est d’Europa utilitzen les maresmes com a lloc de parada obligatòria per agafar forces per continuar el viatge. S’han descrit fins a més de 200 aus.
Les aus reproductores són moltes però com a exemple de cada habitat podem dir: als penya-segats marins i a les illes crien el gavià argentat, el corb marí emplomallat de la subespècie atlàntica, l’ocell de la tempesta i el falcó pelegrí; al canyissar hi cria la polla d’aigua, l’escàs rasclet, el rascló i l’ànec collverd. Als boscos hi crien mallerengues, gaig, picot verd, oriol, astor, esparver, tallarols, etc; als camps de cultiu crien la perdiu, la guatlla, la cogullada, el bitxac, etc i als roquissars interiors i crien alguna parella d’aufrany, el xoriguer i la merla blava .
Les aus migradores i hivernants omplen les maresmes de vida, s’hi troben limícoles de totes les espècies, becuts, àguiles pescadores, ànecs cuallargs, xarxets, ànecs xiuladors, ànecs cullerots, cignes cantaires, becplaners i oques de diferents espècies com la vulgar i la carablanca; al mar s’hi veuen mascarells, gavots, baldrigues, ànecs negres, becs de serra, gavians foscos, gavinetes de tres dits, i una llista interminable de petits passeriformes que omplen tots els espais de la reserva.
En les aus es posa de manifest el com el clima afavoreix a les espècies, ja que durant el viatge vam poder comprovar a un penya-segat del poble de Getaria com el pinsà (Fringilla coelebs), es podia trobar criant a nivell del mar a diferència de Catalunya on no cria a menys de 600-1000 metres.
Els
insectes, Se n’han identificat fins a 250 espècies de insectes pertanyents a 15 ordres, 97 famílies i 77 espècies d’aràcnids a 23 famílies alguns d’ells protegits.
BIBLIOGRAFIAwww.urdaibai.org
es.wikipedia.org/.../Reserva_de_la_Biosfera_de_Urdaibai
parquesnaturales.consumer.es/.../urdaibai/index.php
